MENENDEZ PIDAL. El Soldadet de Plom: versió 1.

Un auca és un gènere literari tradicional català que enfonsa les seves arrels en la literatura oral i popular. Que sigui un gènere literari no vol dir que només es tracti de lletra escrita, i de fet una de les característiques més importants de l'auca és la il·lustració amb imatges pintades o dibuixades d'allò que es conta o narra. Altres característiques seves  fan veure que les auques estan més pensades per ser recitades en veu alta que no pas per ser llegides.

Pensem en el següent: ara pràcticament ja no hi ha analfabetisme, però quan eren pocs els que sabien llegir i escriure, com es podia fer perquè la gent s'assabentés d'històries, contes i narracions. La imatge és un dels recursos més lògics, per això podríem dir que l'auca és com allò que va existir abans del còmic o del cinema per contar una història amb imatges. Després tenim els rodolins: un auca és un conjunt d'imatges i cadascuna acompanyada de versos apariats amb rima. Els versos, la poesia, la rima són recursos que faciliten la memorització d'allò que es conta. A que tothom recorda cançons sense que calgui llegir la seva lletra?

I segurament, en les seves versions més populars, l'auca també aniria acompanyada de música. De fet, encara que dins de la literatura catalana coneguem aquest gènere com a auca, en pràcticament totes les literatures europees han existit o existeixen maneres de contar una història de forma oral, en vers, i acompanyades d'imatges; per exemple a la literatura castellana tenim els romances de ciegos, i sabem que també anaven acompanyats de música.

Conclusió: l'auca era una manera habitual de divulgar entre la gent del poble que no sabia llegir una història sobre algun heroi, personatge important, sobre el naixement d'un poble o sobre algun esdeveniment digne de recordar: una batalla per exemple.

Les primeres versions del Soldadet de Plom que hem fet al Menéndez Pidal són precisament dues auques.

Cadascuna narra la història del Soldadet amb imatges i rodolins. I en lloc de fer-ho sobre una paret, ho hem fet sobre samarretes i amb totes elles hem construït dos murs de samarretes que ja es poden veure al vestíbul de l'escola.

Si us pareu a mirar i llegir, podreu seguir el periple del Soldadet, i apreciareu que alguns punts difereixen del conte original de Hans Christian Andersen. Bé, per això diem que són versions. Però una versió o una adaptació no només pot jugar amb els matisos de la narració: en aquest cas també hem jugat amb els medis emprats per tornar a narrar la història. Es a dir, no hem fet cap conte, sinó un auca. El conte té les seves característiques narratives, i l'auca les seves pròpies, que nosaltres hem respectat.