IES BELLVITGE. La millor manera de dir és fer.

Un post-it normal, quadrat i petit, fa uns 7 cm de costat. Això vol dir que un post-it té una superfície d'uns 49 cm2. Quants post-it calculeu que farien falta per folrar les superfícies d'un aula? A un aula de l'INS Bellvitge nosaltres vàrem calcular, sense contar el sostre, prop de 22.000. 

Bé, això dels 22.000 post-it només és l'anècdota. Ja us vàrem dir a l'entrada anterior que a l'INS Bellvitge es realitzarien dos projectes artístics vinculats amb murals. Un d'ells és aquest que us mostrem: fer servir els murs i superfícies d'un aula per enganxar post-it,tots ells escrits a mà amb un mateix lema o frase: La millor manera de dir és fer. Una acció efímera perquè només romandria a l'aula durant 24 hores, però que ha quedat enregistrada en vídeo (que podreu veure penjat pròximament) i en fotografies, una de les quals servirà per deixar constància de l'esdeveniment en una impressió en gran format que es farà servir al seu torn com a mural.

Més enllà de les anècdotes i de l'impacte del resultat final, la capacitat de suggerir d'aquesta intervenció artística rau en com s'insereix en el context, en aquest cas el context educatiu: a què us remet una frase copiada 22.000 vegades en una escola? Quin contrast hi trobeu entre el fet de copiar a mà com si fos un càstig i el contingut d'allò que es copia, que sembla més aviat un lema d'autoafirmació?... Si ens ho trobéssim a un altre context, una galeria, un museu, potser la metàfora i la paradoxa no seria tan evident.