dilluns, 11 d’abril del 2011

JOAQUIM RUYRA. Fòssils de fang.

A l'entrada anterior del Joaquim Ruyra hi havia una petita introducció sobre paleobotànica. Allà també us dèiem que el mural que farien els alumnes de 5è del Joaquim Ruyra tindria a veure amb aquesta branca de la biologia. Si la paleobotànica pot estudiar la història i evolució biològica de les plantes és gràcies als testimonis, entre d'altres, dels fòssils vegetals que s'hi troben. 


Els boscos que ens envolten estan plens d'espècies vegetals diferents. Hi ha moltes maneres de conservar aquesta riquesa, i el nostre mural es basa en aquesta pregunta: com podem conservar els boscos del nostre voltant?. Així se'ns va acudir que per què no fèiem un mural on quedessin enregistrades per sempre, com si es tractés de fòssils, les fulles d'aquests arbres i arbustos dels nostres boscos. I varem arribar a l'idea de que la millor manera de fer-ho era treballant amb fang. Ara ho expliquem.
Primer, els nois i noies varen aconseguir el màxim de fulles d'espècies diferents.

Amb aquestes fulles faríem com a mínim un parell de rajoles de ceràmica on quedés marcada la seva petjada. 

El  procés va començar tallant les pastilles de fang per després amassar-lo fins arribar al gruix que volíem per la rajola.


Pels qui no heu amassat mai fang, ja us podem dir que costa. Fins i tot alguns varen pensar que a 4 mans seria més fàcil. 

Es van engrescar fins i tot els professors... De fet, entre artistes, ajudants ocasionals i profes encuriosits, hi va haver moments on els adults eren majoria a classe.


Quan aconseguírem tenir el fang del gruix adequat, es tractava d'estampar la fulla que ens toqués i fer el que s'anomena un baix relleu. 




Tot això ho varen comprendre molt ràpid. I tothom sap ara que quan es treballa amb fang i ho volem coure després al forn, és molt important que no hi quedi cap bombolla d'aire a dins, perquè això faria esclatar la peça al forn. Aquesta és la raó principal per la qual varen fer dues peces amb una mateixa fulla: així ens asseguraríem una mica més per si de cas es trencava una.



Per estampar les fulles, posàvem les fulles sobre el fang, i tornàvem a passar el corró fins que la fulla deixava la seva petjada a sobre.  




Un cop teníem la fulla dibuixada, havíem de repassar i tornar a dibuixar les línies essencials amb un punxó. Això té una explicació. Aquestes línies de les fulles les pintarem abans de portar-les a coure. La ceràmica s'ha de pintar amb substàncies adients per a la cocció, en aquest cas ho amb una barreja d'òxids perquè quedi negre. Aquests òxids s'han de ficar bé al fang, així que amb les incisions que fèiem, facilitàvem també que l'òxid penetrés bé.






Al final de tot només quedava tallar la rajola amb un mateix tallador per assegurar-nos que totes les rajoles sortiran de la mateixa mida.




Un matí de treball dur només pot acabar bé amb una bona relaxació.




I és que no podem dir que no va ser un dia complet.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El teu comentari és important.