PERE LLISCART. Mural final

41 taules fora del seu context habitual, cada taula personalitzada amb una imatge on es veu el retrat d'un grup de nois i noies, i on una de les persones retratades resta esborrada amb algun color primari.

Aquesta imatge final sobre la diversitat, l'individu i la seva relació amb el grup presideix  ara el pati del Pere Lliscart.

PERE LLISCART. Mosaic de taules

Un pupitre és una de les imatges més recorrent quan pensem en una escola.  

Sense voler, acabem identificant-nos amb la superfície de fusta que ens acompanya gairebé tot un curs: allà on els professors i professores veuen alumnes que embruten, ratllen o dibuixen on no es pot, altres viuen l'experiència de personalitzar un espai que es sent com a propi. 

Amb això no volem promoure cap mal ús del material escolar, però diguem que és quasi inevitable la tendència a escapar de l'homogeneïtat que suposen els pupitres tots iguals, a deixar les petjades que denoten la nostra individualitat també a sobre del pupitre.

Els pupitres van ser el protagonista de la última sessió del projecte CONTRAMUR al Pere Lliscart. Però els pupitres no van quedar-se a classe...

Identitat, grup, diversitat, són els temes al voltant de l'acció artística final d'on havia de sorgir la imatge que sintetitzés tot el projecte i que seria penjada a la façana del centre. 

L'espai d'individualitat que suposa la superfície del pupitre es va recolzar enganxant la imatge resultant del retrat de grup i del collage de les sessions anteriors.

La resta de l'acció va consistir en col·locar tots els pupitres al pati del centre, formant un gran mosaic composat a partir de tots els retrats amb grup.

Part de la força d'aquestes imatges rau en la estranyesa que provoca veure els pupitres fora del seu context habitual d'un interior d'aula. 

PERE LLISCART. Manipulació fotogràfica i collage

Els alumnes de 3er del Pere Lliscart que participen a CONTRAMUR van comprendre perfectament que el seu retrat "amb grup de fons" no era més que una manera d'incidir en temes més complexos: diversitat i individualitat, els complexos rols personals que es juguen dins d'un grup, la relació d'aquests rols marcats pel grup amb la identitat.

Una de les coses que ens ensenya l'art plàstic és com es poden dir moltíssimes coses i com es poden oferir moltíssimes lectures a través d'una cosa tan sintètica, senzilla i bella com una simple imatge. 


Així, la metàfora que cadascú havia de fer per parlar sobre si mateix a través de la seva relació amb el grup de companys que l'envolta es basava en el retrat fotogràfic de la primera sessió. Un cop manipulada digitalment, aquesta imatge impresa es tornava a manipular, aquest cop a través del collage.  

El resultat havia de ser un retrat on el lloc ocupat per cadascú quedés marcat no per la imatge personal, sinó només pel buit de la silueta. 

Tornem-ho a dir, el que fa especial l'art plàstic i visual és com hi caben tantes coses a dir en una cosa tan simple com una imatge.

                                   

PERE LLISCART. Plànols i espai

La identitat es el punt de partida del projecte de l'escola Pere Lliscart. En aquesta ocasió, vam pensar que la identitat no és només un concepte que afecta a l'individu i la seva persona, sinó que es pot parlar de l'individu  dins d'un grup, és a dir, podem parlar de cadascú de nosaltres tenint en compte on ens trobem i qui ens acompanya. En aquesta ocasió ens acompanyaven els nens de 3er de primària i ells son els protagonistes de les fotografies que vam fer a la primera sessió.

Abans de fer les fotografies vam fer una petita introducció sobre la profunditat i l'espai dins d'un plànol fotogràfic tenint en compte el primer plànol, el plànol intermedi i el plànol del fons. Davant d'una càmera fotogràfica col·locada de manera fixa al pati cadascú dels nens va haver de col·locar-se a un dels tres plànols i decidir a quin plànol col·locaria a la resta de companys. La condició per fer-se la fotografia va ser no sortir sol a la foto, sempre acompanyat per algú.