Els alumnes de 3er del Pere Lliscart que participen a CONTRAMUR van comprendre perfectament que el seu retrat "amb grup de fons" no era més que una manera d'incidir en temes més complexos: diversitat i individualitat, els complexos rols personals que es juguen dins d'un grup, la relació d'aquests rols marcats pel grup amb la identitat.
Una de les coses que ens ensenya l'art plàstic és com es poden dir moltíssimes coses i com es poden oferir moltíssimes lectures a través d'una cosa tan sintètica, senzilla i bella com una simple imatge.
Així, la metàfora que cadascú havia de fer per parlar sobre si mateix a través de la seva relació amb el grup de companys que l'envolta es basava en el retrat fotogràfic de la primera sessió. Un cop manipulada digitalment, aquesta imatge impresa es tornava a manipular, aquest cop a través del collage.
El resultat havia de ser un retrat on el lloc ocupat per cadascú quedés marcat no per la imatge personal, sinó només pel buit de la silueta.
Tornem-ho a dir, el que fa especial l'art plàstic i visual és com hi caben tantes coses a dir en una cosa tan simple com una imatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El teu comentari és important.