BISBE BERENGUER. Llengua urbana

Imaginar-se com eren les ciutats romanes és relativament senzill gràcies als innumerables vestigis arqueològics i documentals. Tanmateix destaca un de terriblement singular. Li hem d'agrair a l'erupció del Vesubi, volcà que encara domina esfereïdor les vistes de la ciutat de Nàpols, la possibilitat de copsar d'una forma tan propera com era una ciutat romana. La lava i les cendres van fossilitzar no només la vida quotidiana de la ciutat poc abans d'ensorrar-se, sinó també el dramatisme del moment, de la catàstrofe. 

Potser aquesta és la imatge més impactant que resta de Pompeia:

                    

A algú se li va acudir durant les excavacions omplir de guix els buits que havien deixat dins de la lava els cosos sepultats. Són imatges que ens fan reviure l'agonia d'un cos agafat a l'últim aler de la seva vida. 

Però el que interessa aquí de Pompeia no és això, sinó això altre:

                        

                    

         

Aquest missatge que hi ha a sobre és l'anunci d'una taverna: "Tenim menjars. Pollastre, peix, pernil, paó i caça". Les cases, les façanes, els carrers de Pompeia estan plens de missatges lingüístics de tota mena: anuncis comercials, graffitis obscens, reivindicacions polítiques, insults contra algú, els noms dels que viuen a una casa, rumors. Inclús hi havia "graffiters" professionalitzats. 

Que l'entorn urbà estigui ple de missatges lingüístics és un símptoma de l'efervescència, de la vitalitat d'una ciutat. I fa dos mil anys el mon urbà ja estava saturat de missatges lingüístics amb les més diverses intencions comunicatives. Inclús, com passa també avui, ens trobem que estan plens de faltes d'ortografia! Al missatge de dalt, abemus està escrit sense h i benatores s'escriu amb v.

Donar testimoni d'aquesta dimensió lingüística urbana ha sigut un dels primers treballs de recerca fet amb els participants al CONTRAMUR del Bisbe Berenguer. El propòsit era arribar a recopilar el màxim número de missatges lingüístics en l'entorn del barri. 

Si ara mateix el barri de Santa Eulàlia quedés ensorrat sota una erupció, els missatges lingüístics públics i urbans donarien als arqueòlegs del futur un gran testimoni de la situació històrica que vivim.
Els objectius d'aquest registre lingüístic són diversos. Però per ara han servit per donar al barri de Santa Eulàlia una major visibilitat a la xarxa. Totes aquestes imatges, amb la seva localització i descripció, s'han penjat al cercador geogràfic Google Earth, i si passen els filtres que hi imposen (de fet, els criteris  de Google per penjar imatges no són gens clars) convertiran el barri en una mena d'atles lingüístic urbà.


http://www.panoramio.com/map/#lt=41.366644&ln=2.125865&z=-1&k=2&a=1&tab=1&pl=all

Aquí us deixem l'enllaç per Panoramio on encara es troben algunes de les imatges penjades, ja que per accedir a les que hi ha penjades a Google Earth heu de tenir instal·lada l'aplicació.