Un pupitre és una de les imatges més recorrent quan pensem en una escola.
Sense voler, acabem identificant-nos amb la superfície de fusta que ens acompanya gairebé tot un curs: allà on els professors i professores veuen alumnes que embruten, ratllen o dibuixen on no es pot, altres viuen l'experiència de personalitzar un espai que es sent com a propi.
Amb això no volem promoure cap mal ús del material escolar, però diguem que és quasi inevitable la tendència a escapar de l'homogeneïtat que suposen els pupitres tots iguals, a deixar les petjades que denoten la nostra individualitat també a sobre del pupitre.
Els pupitres van ser el protagonista de la última sessió del projecte CONTRAMUR al Pere Lliscart. Però els pupitres no van quedar-se a classe...
Identitat, grup, diversitat, són els temes al voltant de l'acció artística final d'on havia de sorgir la imatge que sintetitzés tot el projecte i que seria penjada a la façana del centre.
L'espai d'individualitat que suposa la superfície del pupitre es va recolzar enganxant la imatge resultant del retrat de grup i del collage de les sessions anteriors.
La resta de l'acció va consistir en col·locar tots els pupitres al pati del centre, formant un gran mosaic composat a partir de tots els retrats amb grup.
Part de la força d'aquestes imatges rau en la estranyesa que provoca veure els pupitres fora del seu context habitual d'un interior d'aula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El teu comentari és important.