Jenny Holzer és l'artista que millor ha treballat la contundència de les paraules com a matèria artística. Aquestes imatges són un bon exemple, i pertanyen a les seves projeccions de textos en espais exteriors i al vespre.
La rotunditat de la materialització d'aquests textos es recolza en l'acurada selecció d'allò que diu; diguem-ne que hi ha molt d'essencialitat, com si d'un haiku es tractés: l'evocació i la reflexió a la que convida la seva lectura terminen d'afinar el lirisme i la força crítica.
Encara que la Jenny Holzer no va ser el punt de partida en el projecte engegat amb els alumnes de 4rt d'ESO del Bisbe Berenguer, és una font d'inspiració ineludible quan es vol plantejar un treball artístic al voltant del llenguatge.
Si a les sessions anteriors un dels propòsits va ser la confecció d'una mena d'atles lingüístic del barri de Santa Eulàlia i familiaritzar-nos amb els formats, materialitzacions i intencions comunicatives que aquests adopten, en sessions següents van consistir en trobar l'altra part: les veus d'aquests missatges urbans.
Aquí teniu un exemple de les enquestes que els alumnes havien de fer als veïns de la Plaça Camilo José Cela. Els objectius d'aquesta enquesta eren principalment dos: per una part començar a donar a conèixer i sensibilitzar als veïns sobre el projecte i la seva dimensió pública. Per altra part, les enquestes havien de servir per provocar que cada persona enquestada ens recités el seu poema preferit, o més estimat, o la cançó que més li agrada, o simplement alguna frase o refrany que per ells signifiqui alguna cosa.
Gràcies a aquestes enquestes vàrem trobar les veus que ens calien: un material lingüístic i/o literari que havia de ser la metàfora de les veus dels veïns i veïnes, del teixit social i humà que fa que la plaça sigui alguna cosa més que un simple espai urbanístic.
I a partir d'aquí cada alumne havia de incloure i afegir el seu treball, aportar la seva llavor artística que conduís, amb el màxim respecte per les inestimables col·laboracions dels veïns, a amplificar més, a fer més pública i emocionant aquesta veu anònima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El teu comentari és important.