L'usuari de facebook que es presenta a la xarxa social com a Daniel Deman Man es va fer ressò aviat del que va succeir a la plaça Camilo José Cela pocs dies després de la jornada d'intervencions artístiques on es va formalitzar el projecte CONTRAMUR fet amb els participants de l'INS Bisbe Berenguer.
Efectivament, la plaça va ser netejada dels textos que la poblaven: graffitis, cartells de tota mena, globus...
Els artistes que estem darrera de CONTRAMUR ens vam comprometre seriosament amb aquest projecte, i igualment va ser un projecte reconegut i valorat per les entitats municipals implicades a CONTRAMUR. Així, encara que tots hem lamentat el que ha succeït, tampoc volem desaprofitar l'espurna del que ha passat a la Plaça Camilo José Cela gràcies a un grup de joves que s'han implicat realitzant un treball artístic i cívic de gran qualitat. El que va succeir invita a transcendir aquest projecte i reflexionar sobre aspectes importants del que significa l'art públic actualment i sobre l'activisme cívic que pot arribar a suposar.
1. CONTRAMUR
és una iniciativa que conjuga civisme, pedagogia i art contemporani, així que
no es pot deixa d’agrair que els seus projectes tinguin repercussió ciutadana
sigui d’una manera o una altra, gràcies a uns canals o a uns altres.
2. Des
d’un punt de vista anecdòtic, el que va passar a la Plaça -les
brigades de neteja van actuar complint correctament amb el seu deure- és
simptomàtic de diversos problemes que envolten l’acció artística contemporània.
Els alumnes de 4rt d’ESO van patir l’experiència de molts artistes
contemporanis:
podríem plantejar-ho com a incomprensió, però en el fons és un problema de
mirades i d’experiència.
Segur que molts dels mateixos alumnes participants
qüestionaven, abans de començar el projecte, si algunes de les imatges que els
hi mostràvem com a exemple eren o no realment art. Però ficar-se en un procés
artístic vol dir també adquirir experiència vital, i l’obra artística passa a
ser quelcom més que un simple exercici o una suma de resultats: els alumnes
s’havien implicat de debò en la seva obra i era inevitable que la seva mirada de
creadors d’allò que havien fet hi formés part de la mateixa obra artística.
Òbviament, les mirades del operaris de la brigada que van netejar allò no era
la mateixa.
3.Si
considerem que les obres d’art a l’interior d’un museu també poden tenir una
vida atzarosa, accidental i plena de riscos, aleshores s’ha de concloure que
l’art exterior, públic i al carrer, eleva aquest risc de forma exponencial. I no
es pot fer res: com a molt la restauració. És així i s’ha d’assumir. És una
lliçó que els joves artistes del Bisbe Berenguer han aprés aviat.
4.La
plaça Camilo José Cela és actualment el focus de problemes d'incivisme. i les
solucions no són fàcils tal i com van poder comprovar de primera mà els alumnes
del Bisbe Berenguer. De fet, el compliment escrupolós de les tasques de neteja de
la plaça és una de les línies d’actuació posades en marxa per reduir els
problemes, i d’aquí la confusió que hi va haver amb les obres artístiques que hi havia a la plaça.
Per
tots aquests motius el projecte CONTRAMUR i la jornada d’accions artístiques s’havia
plantejat com un acte reivindicatiu que aprofitava la sàvia creativa d’un grup
de joves, amb consciència dels problemes del barri, i que reclamava des de la
perspectiva del procés artístic una ocupació simbòlica de l’espai públic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El teu comentari és important.