dilluns, 25 de juny del 2012

BISBE BERENGUER. Neteja

L'usuari de facebook que es presenta a la xarxa social com a Daniel Deman Man es va fer ressò aviat del que va succeir a la plaça Camilo José Cela pocs dies després de la jornada d'intervencions artístiques on es va formalitzar el projecte CONTRAMUR fet amb els participants de l'INS Bisbe Berenguer.

Efectivament, la plaça va ser netejada dels textos que la poblaven: graffitis, cartells de tota mena, globus...

Els artistes que estem darrera de CONTRAMUR ens vam comprometre seriosament amb aquest projecte, i igualment va ser un projecte reconegut i valorat per les entitats municipals implicades a CONTRAMUR. Així, encara que tots hem lamentat el que ha succeït, tampoc volem desaprofitar l'espurna del que ha passat a la Plaça Camilo José Cela gràcies a un grup de joves que s'han implicat realitzant un treball artístic i cívic de gran qualitat. El que va succeir invita a transcendir aquest projecte i reflexionar sobre aspectes importants del que significa l'art públic actualment i sobre l'activisme cívic que pot arribar a suposar.

1. CONTRAMUR és una iniciativa que conjuga civisme, pedagogia i art contemporani, així que no es pot deixa d’agrair que els seus projectes tinguin repercussió ciutadana sigui d’una manera o una altra, gràcies a uns canals o a uns altres. 

2. Des d’un punt de vista anecdòtic, el que va passar a la Plaça -les brigades de neteja van actuar complint correctament amb el seu deure- és simptomàtic de diversos problemes que envolten l’acció artística contemporània. Els alumnes de 4rt d’ESO van patir l’experiència de molts artistes contemporanis: podríem plantejar-ho com a incomprensió, però en el fons és un problema de mirades i d’experiència. 
Segur que molts dels mateixos alumnes participants qüestionaven, abans de començar el projecte, si algunes de les imatges que els hi mostràvem com a exemple eren o no realment art. Però ficar-se en un procés artístic vol dir també adquirir experiència vital, i l’obra artística passa a ser quelcom més que un simple exercici o una suma de resultats: els alumnes s’havien implicat de debò en la seva obra i era inevitable que la seva mirada de creadors d’allò que havien fet hi formés part de la mateixa obra artística.
Òbviament, les mirades del operaris de la brigada que van netejar allò no era la mateixa.

3.Si considerem que les obres d’art a l’interior d’un museu també poden tenir una vida atzarosa, accidental i plena de riscos, aleshores s’ha de concloure que l’art exterior, públic i al carrer, eleva aquest risc de forma exponencial. I no es pot fer res: com a molt la restauració. És així i s’ha d’assumir. És una lliçó que els joves artistes del Bisbe Berenguer han aprés aviat.

4.La plaça Camilo José Cela és actualment el focus de problemes d'incivisme. i les solucions no són fàcils tal i com van poder comprovar de primera mà els alumnes del Bisbe Berenguer. De fet, el compliment escrupolós de les tasques de neteja de la plaça és una de les línies d’actuació posades en marxa per reduir els problemes, i d’aquí la confusió que hi va haver amb les obres artístiques que hi havia a la plaça. 
Per tots aquests motius el projecte CONTRAMUR i la jornada d’accions artístiques s’havia plantejat com un acte reivindicatiu que aprofitava la sàvia creativa d’un grup de joves, amb consciència dels problemes del barri, i que reclamava des de la perspectiva del procés artístic una ocupació simbòlica de l’espai públic. 

diumenge, 24 de juny del 2012

PERE LLISCART. Mural final

41 taules fora del seu context habitual, cada taula personalitzada amb una imatge on es veu el retrat d'un grup de nois i noies, i on una de les persones retratades resta esborrada amb algun color primari.

Aquesta imatge final sobre la diversitat, l'individu i la seva relació amb el grup presideix  ara el pati del Pere Lliscart.



dilluns, 18 de juny del 2012

ST.JAUME. Transferència

Des del clàssic gènere d'assassinats, fins a històries conceptuals amb diaris, passant pels problemes socials representats a partir d'un típic conflicte amb el gronxador.

Aquestes 4 històries donen molt de sí i fan referència a un ampli espectre de gèneres narratius, malgrat la seva essencialitat: parlem de només 24 imatges, 6 per treball final, i amb tan poc, s'aconsegueix parlar de moltes coses.
Us recomanem que aneu a fer un tomb per la Plaça del Vidre (recordeu que és una d'aquestes places que té horari d'estiu i d'hivern) i que us apropeu fins al racó on un grup de nois i noies han volgut fer seva la plaça a través d'aquestes històries singulars.







BUSQUETS I PUNSET. El rusc


Quasi 100 hexàgons de papier maché que composen una instal·lació artística de quasi 15 metres quadrats. Qui havia dit que 48 alumnes de 1er de primària no podien assolir un treball d'aquestes dimensions?

Aquesta instal·lació cobreix la part del porxo d'accés que correspon a l'entrada al centre, i tots els hexàgons plegat li donen un nova perspectiva. 

Degut a que aquest porxo queda per damunt del nivell del carret, a més la instal·lació es pot veure perfectament des de l'Avinguda Josep Tarradellas. Us convidem a passejar per allà i veure-ho en directe.



divendres, 15 de juny del 2012

ESTEL-CAN BORI. Murals finals

Aquí hi són finalment les imatges resultants de tot el treball fet amb els alumnes de l'Estel Can Bori.



Hem arribat a la síntesis de l'expressió de les emocions que han protagonitzat tot el (alegria, tristesa, ira i sorpresa) per dos camins diferents, i els resultats han sigut gràfica i artísticament de tanta qualitat, que s'han volgut aprofitar i exhibir.


De fet, aquestes imatges són gràficament tan potents que s'hauria d'engegar la idea de  que surtin més enllà del centre: us imagineu, per exemple, el disseny d'unes samarretes amb elles? Però això serà ja una altra història.