dilluns, 25 de juny del 2012

BISBE BERENGUER. Neteja

L'usuari de facebook que es presenta a la xarxa social com a Daniel Deman Man es va fer ressò aviat del que va succeir a la plaça Camilo José Cela pocs dies després de la jornada d'intervencions artístiques on es va formalitzar el projecte CONTRAMUR fet amb els participants de l'INS Bisbe Berenguer.

Efectivament, la plaça va ser netejada dels textos que la poblaven: graffitis, cartells de tota mena, globus...

Els artistes que estem darrera de CONTRAMUR ens vam comprometre seriosament amb aquest projecte, i igualment va ser un projecte reconegut i valorat per les entitats municipals implicades a CONTRAMUR. Així, encara que tots hem lamentat el que ha succeït, tampoc volem desaprofitar l'espurna del que ha passat a la Plaça Camilo José Cela gràcies a un grup de joves que s'han implicat realitzant un treball artístic i cívic de gran qualitat. El que va succeir invita a transcendir aquest projecte i reflexionar sobre aspectes importants del que significa l'art públic actualment i sobre l'activisme cívic que pot arribar a suposar.

1. CONTRAMUR és una iniciativa que conjuga civisme, pedagogia i art contemporani, així que no es pot deixa d’agrair que els seus projectes tinguin repercussió ciutadana sigui d’una manera o una altra, gràcies a uns canals o a uns altres. 

2. Des d’un punt de vista anecdòtic, el que va passar a la Plaça -les brigades de neteja van actuar complint correctament amb el seu deure- és simptomàtic de diversos problemes que envolten l’acció artística contemporània. Els alumnes de 4rt d’ESO van patir l’experiència de molts artistes contemporanis: podríem plantejar-ho com a incomprensió, però en el fons és un problema de mirades i d’experiència. 
Segur que molts dels mateixos alumnes participants qüestionaven, abans de començar el projecte, si algunes de les imatges que els hi mostràvem com a exemple eren o no realment art. Però ficar-se en un procés artístic vol dir també adquirir experiència vital, i l’obra artística passa a ser quelcom més que un simple exercici o una suma de resultats: els alumnes s’havien implicat de debò en la seva obra i era inevitable que la seva mirada de creadors d’allò que havien fet hi formés part de la mateixa obra artística.
Òbviament, les mirades del operaris de la brigada que van netejar allò no era la mateixa.

3.Si considerem que les obres d’art a l’interior d’un museu també poden tenir una vida atzarosa, accidental i plena de riscos, aleshores s’ha de concloure que l’art exterior, públic i al carrer, eleva aquest risc de forma exponencial. I no es pot fer res: com a molt la restauració. És així i s’ha d’assumir. És una lliçó que els joves artistes del Bisbe Berenguer han aprés aviat.

4.La plaça Camilo José Cela és actualment el focus de problemes d'incivisme. i les solucions no són fàcils tal i com van poder comprovar de primera mà els alumnes del Bisbe Berenguer. De fet, el compliment escrupolós de les tasques de neteja de la plaça és una de les línies d’actuació posades en marxa per reduir els problemes, i d’aquí la confusió que hi va haver amb les obres artístiques que hi havia a la plaça. 
Per tots aquests motius el projecte CONTRAMUR i la jornada d’accions artístiques s’havia plantejat com un acte reivindicatiu que aprofitava la sàvia creativa d’un grup de joves, amb consciència dels problemes del barri, i que reclamava des de la perspectiva del procés artístic una ocupació simbòlica de l’espai públic. 

diumenge, 24 de juny del 2012

PERE LLISCART. Mural final

41 taules fora del seu context habitual, cada taula personalitzada amb una imatge on es veu el retrat d'un grup de nois i noies, i on una de les persones retratades resta esborrada amb algun color primari.

Aquesta imatge final sobre la diversitat, l'individu i la seva relació amb el grup presideix  ara el pati del Pere Lliscart.



dilluns, 18 de juny del 2012

ST.JAUME. Transferència

Des del clàssic gènere d'assassinats, fins a històries conceptuals amb diaris, passant pels problemes socials representats a partir d'un típic conflicte amb el gronxador.

Aquestes 4 històries donen molt de sí i fan referència a un ampli espectre de gèneres narratius, malgrat la seva essencialitat: parlem de només 24 imatges, 6 per treball final, i amb tan poc, s'aconsegueix parlar de moltes coses.
Us recomanem que aneu a fer un tomb per la Plaça del Vidre (recordeu que és una d'aquestes places que té horari d'estiu i d'hivern) i que us apropeu fins al racó on un grup de nois i noies han volgut fer seva la plaça a través d'aquestes històries singulars.







BUSQUETS I PUNSET. El rusc


Quasi 100 hexàgons de papier maché que composen una instal·lació artística de quasi 15 metres quadrats. Qui havia dit que 48 alumnes de 1er de primària no podien assolir un treball d'aquestes dimensions?

Aquesta instal·lació cobreix la part del porxo d'accés que correspon a l'entrada al centre, i tots els hexàgons plegat li donen un nova perspectiva. 

Degut a que aquest porxo queda per damunt del nivell del carret, a més la instal·lació es pot veure perfectament des de l'Avinguda Josep Tarradellas. Us convidem a passejar per allà i veure-ho en directe.



divendres, 15 de juny del 2012

ESTEL-CAN BORI. Murals finals

Aquí hi són finalment les imatges resultants de tot el treball fet amb els alumnes de l'Estel Can Bori.



Hem arribat a la síntesis de l'expressió de les emocions que han protagonitzat tot el (alegria, tristesa, ira i sorpresa) per dos camins diferents, i els resultats han sigut gràfica i artísticament de tanta qualitat, que s'han volgut aprofitar i exhibir.


De fet, aquestes imatges són gràficament tan potents que s'hauria d'engegar la idea de  que surtin més enllà del centre: us imagineu, per exemple, el disseny d'unes samarretes amb elles? Però això serà ja una altra història.

divendres, 8 de juny del 2012

BISBE BERENGUER. Veus

De bon matí ja feia calor. Però res no va aturar la jornada dedicada al Primer Acte de Reivindicació del Parque Azul (les sigles són A.R.P.A. I, i això del Parque Azul, si revisiteu el primer post del Bisbe Berenguer, recordareu que és el nom amb el que es coneix al barri la Plaça Camilo José Cela).

Les veus del veïns i veïnes de la plaça, representades a través dels seus poemes, cançons, refranys, frases, etc, i materialitzades gràcies al treball artístic dels alumnes, van omplir finalment la plaça: pancartes, cartells, post-its, globus, textos pintats, repartits, enganxats...fins i tot un cartell ambulant. També hem de dir que l'intens treball va ser possible gràcies a la participació voluntària d'altres persones (registre fotogràfic, penjar pancartes, etc.) i a la col·laboració dels mateixos veïns i veïnes.
             




Els alumnes van poder explicar de primera mà el projecte a totes les persones interessades, i van poder escoltar a peu de carrer els conflictes i problemes que hi ha al voltant de la Plaça Camilo José Cela.

S'ha demostrat que l'art contemporani i un grup de joves d'un institut públic també poden contribuir a la reivindicació d'un ús cívic, responsable i compromès de l'espai públic. I podria ser la llavor que permeti resoldre les dificultats focalitzades en aquesta plaça.


POSTDATA

I posats a reivindicar, no puc deixar passar una de les anècdotes més maques del dia. La Ismahan tenia plantejada com a acció artística repartir unes targes que semblaven de visita, però que convidaven a somriure. 

Una de les targes va caure en les mans d'una senyora; aquesta va deixar de caminar i es va tornar enrere per preguntar què era tot allò. Li vam explicar i aleshores la senyora es va presentar com a Chiquita Herrada, artista flamenca de l'Hospitalet que gràcies a les noves tecnologies havia ressorgit; i efectivament ara podem tornar a conèixer i apreciar:



Feu una ullada, i com hem dit, des d'aquí també voldríem reivindicar a la gran Chiquita Herrada. Tal i com ens va dir, "gracias a Internet, ahora tengo mi-espacio".
Ella es referia a myspace, però oi que la frase és fantàstica? 
Tots els nostres respectes per vostè, senyora Chiquita Herrada.

dimecres, 6 de juny del 2012

PERE LLISCART. Mosaic de taules

Un pupitre és una de les imatges més recorrent quan pensem en una escola.  
Sense voler, acabem identificant-nos amb la superfície de fusta que ens acompanya gairebé tot un curs: allà on els professors i professores veuen alumnes que embruten, ratllen o dibuixen on no es pot, altres viuen l'experiència de personalitzar un espai que es sent com a propi. 
Amb això no volem promoure cap mal ús del material escolar, però diguem que és quasi inevitable la tendència a escapar de l'homogeneïtat que suposen els pupitres tots iguals, a deixar les petjades que denoten la nostra individualitat també a sobre del pupitre.

Els pupitres van ser el protagonista de la última sessió del projecte CONTRAMUR al Pere Lliscart. Però els pupitres no van quedar-se a classe...


Identitat, grup, diversitat, són els temes al voltant de l'acció artística final d'on havia de sorgir la imatge que sintetitzés tot el projecte i que seria penjada a la façana del centre. 

L'espai d'individualitat que suposa la superfície del pupitre es va recolzar enganxant la imatge resultant del retrat de grup i del collage de les sessions anteriors.

La resta de l'acció va consistir en col·locar tots els pupitres al pati del centre, formant un gran mosaic composat a partir de tots els retrats amb grup.









Part de la força d'aquestes imatges rau en la estranyesa que provoca veure els pupitres fora del seu context habitual d'un interior d'aula. 


dilluns, 4 de juny del 2012

ESTEL- CAN BORI. Emoticons

Molts professors de llengua lamenten sovint l'empobriment que per a ells suposen els codis d'escriptura que s'utilitzen als SMS o als xats, i veuen preocupats les repercussions negatives sobre l'ortografia que ha tingut l'èxit d'aquesta manera d'escriure. 

Bé, això és un punt de vista. De fet, si el que considerem no és la manera d'escriure en sí mateixa, sinó les diferents maneres d'escriure en relació amb els seus contextos, podem dir que en el fons hi ha tantes maneres d'escriure com contextos: s'escriu d'una manera a un examen, a un mail, a una carta per queixar-se a la companyia telefònica... Des d'aquest punt de vista de la pragmàtica no es tracta aleshores de cap disfunció ortogràfica, sinó més aviat d'un problema d'escriure com cal segons el context.  

Abans de que existissin els xats i els SMS ja hi existien mètodes d'escriptura per respondre a les mateixes necessitats: velocitat, rapidesa i concisió. 

Però també podríem dir que la llengua dels xats i SMS ha aportat matisos nous, personals i fins i tot més plàstics a la manera tradicional de concebre l'escriptura. I una d'aquestes aportacions ha sigut els emoticons.

Això dels emoticons tampoc és nou. Aquests que veieu, per exemple, són de l'any 1881 i sortien a la revista satírica anglesa Puck.

Els emoticons són ni més ni menys que síntesi dels trets facials que expressen alguna emoció i estan composats a partir de signes gràfics i lletres (en anglès emotional icon).

Aquesta vinculació amb la síntesi, el retrat i les emocions feia que els emoticons fossin un camí ideal per experimentar artística i gràficament amb els alumnes de l'Estel Can Bori participants dintre del projecte CONTRAMUR.



                                      
Els emoticons que s'empren als xats estan ja molt codificats i són sempre els mateixos: deixen molt poques possibilitat a la creativitat personal. En canvi, el que es volia plantejar amb aquests alumnes era precisament la invenció de nous emoticons, tant a partir de la manipulació manual com a través d'eines digitals. Aquí teniu alguns dels resultats. 

dijous, 31 de maig del 2012

ESTEL- CAN BORI. Retrats expressius (II)

Tot el treball previ de retrats fotogràfics i manipulació de les imatges fet amb els alumnes de l'Estel Can Bori va conduir a la síntesis dels trets més significatius que denoten al rostre un estat emocional: ulls, celles i llavis que expressen alegria, tristesa, sorpresa o enuig.

Però tampoc es quedàrem aquí: ulls, celles i llavis impresos en grans dimensions i retallats  posteriorment van permetre confeccionar les plantilles dels graffitis que els alumnes varen fer a les parets de l'aula. 


  
Això si: amb les mesures de protecció adequades.